David Companyon El crim del carrer Argenteria La Rosa Cifuentes va marcar el 112 amb els dits encara humits de lleixiu, com si el mòbil li hagués enganxat el fred al palmell. Va estar a punt de penjar dues vegades: la veu tremolosa feia que costés entendre-la. —Hay un muerto… en la cama. A l’altra banda li van demanar l’adreça i ella va mirar, mecànicament, el rellotge del forn de la cuina. 10:12. El dígit verd parpellejava amb una tranquil·litat insultant. —Calle Argenter