Christiane Moro Louville La deessa desconeguda Jo estava a classe. Els meus alumnes feien un examen. Anava passejant entre els pupitres i mirava d’una forma distreta per la finestra. Era encara d’hora però el calor ja es feia sentir i jo, no acostumat al clima tropical de l’illa, m’eixugava la cara amb un tros de paper higiènic com a mocador. Trencant la monotonia, vaig veure sortir d’un cotxe. un xic atrotinat, una dona que travessava el pati de l´escola. Alta i prima movia

Maria Creu Maltas Uix, quina gentada! No sé si vosaltres ho recordeu. Quina gentada hi havia aquell dia tan sonat. Cadascú té el seu, no ho dubto pas, però quan vaig treure el nas del meu cau, per primera vegada, jo igual que tothom, anava bruta com una guilla. Era lletja, segur! Els adults eren uns hipòcrites, són hipòcrites. Estava arrugada com una flor pansida, tot i la meva tendra edat. La meva cara estava congestionada, diria que fins i tot, una mica inflada i, recordo