Maria Creu Maltas La Rosa i el Petit Príncep El sol s’ha amagat darrere un núvol gris i pesant. Plou. Gotes fines esclaten sobre les flors del jardí. La darrera gota cau suaument, juganera, en el solitari roser. S’atura i llisca pel capoll roig, que, en sentir el seu bes humit, comença a obrir els pètals, un a un. Deixa entrar aquell alè de vida fins al més profund del seu ésser i dóna, així la benvinguda a un sol renascut. I mostra, d’aquesta mane

Maria Creu Maltas Uix, quina gentada! No sé si vosaltres ho recordeu. Quina gentada hi havia aquell dia tan sonat. Cadascú té el seu, no ho dubto pas, però quan vaig treure el nas del meu cau, per primera vegada, jo igual que tothom, anava bruta com una guilla. Era lletja, segur! Els adults eren uns hipòcrites, són hipòcrites. Estava arrugada com una flor pansida, tot i la meva tendra edat. La meva cara estava congestionada, diria que fins i tot, una mica inflada i, recordo

Maria Creu Maltas Visca els Estats Units, però ben lluny! L’activitat és màxima. Al Pentàgon, a l’àrea de l’Estat Major, la irritabilitat va creixent per moments. El Centre opera sota la direcció del mateix President i del Secretari de Defensa. Ja només la seva presència enerva a tots els presents, els membres del CENTCOM –Comandament Combatents Unificats d’Orient Mitjà- no deixen de rebre notícies procedents de l’Orient Mitjà. Els comandaments d’aquesta unitat, juntamen