David Companyon Un estel a Betlem És 6 de desembre. No és un dissabte qualsevol; a Betlem s’encenen els llums de Nadal. En moltes ciutats del món, aquest gest és el tret de sortida d'una cursa consumista, una competició frívola per veure qui té l'arbre més alt. Però a Betlem, la llum és diferent. Aquí, la paraula auster es queda curta. Els llums brillen com un petit miracle després de les massacres a Gaza i la por constant a les incursions dels colons i l’exèrcit, que tenen l

David Companyon Mort el gos, continua la ràbia La Rosa Cifuentes va marcar el 112 amb els dits encara humits de lleixiu, com si el mòbil li hagués enganxat el fred al palmell. Va estar a punt de penjar dues vegades: la veu tremolosa feia que costés d’entendre-la. —Hay un muerto… en la cama. A l’altra banda li van demanar l’adreça i ella va mirar, mecànicament, el rellotge del forn de la cuina. 10:12. El dígit verd parpellejava amb una tranquil·litat insultant. —Calle Argen

David Companyon El violí d'Orà A Orà, assegut al port i mirant l’horitzó de la mar, l’olor de salmorra el transportava a la seva Adra natal. Feia tres anys que hi vivia, era un exiliat. Mai no s’acostumaria a ser-ho. Mai no ho hauria imaginat quan va embarcar-se al port d’Alacant, al vaixell African Trader amb la seva família, juntament amb centenars de republicans, en un viatge que canviaria la vida a tots. Quan van arribar, els van portar a un camp de concentració, en unes