Carme Espinet La invenció de la impremta ─Senyor Gutenberg, quin invent ens du avui? El senyor Johannes G. treu del seu sarró una pesada bossa de roba amb tot de peces de plom on, en cadascuna d’elles, figurava una lletra de l’abecedari. ─Aquestes peces hom les uneix, s’entinten i, per mitjà d’una premsa semblant a les de premsar el vi, es posen a sobre un paper i... voilà, aquí tenim la primera bíblia editada tipogràficament ! ─Ah! ─continuà el senyor G.─, també es podran

Maria Creu Maltas La Rosa i el Petit Príncep El sol s’ha amagat darrere un núvol gris i pesant. Plou. Gotes fines esclaten sobre les flors del jardí. La darrera gota cau suaument, juganera, en el solitari roser. S’atura i llisca pel capoll roig, que, en sentir el seu bes humit, comença a obrir els pètals, un a un. Deixa entrar aquell alè de vida fins al més profund del seu ésser i dóna, així la benvinguda a un sol renascut. I mostra, d’aquesta mane

Carme Espinet El pessebre ─Falta molt? Anaven caminant per Natzaret una parella de pastors acompanyats d'un adolescent a qui tant se li'n fotia arribar a Betlem. Els havien dit que allí havia nascut algú tan important que canviaria les seves vides i que, gràcies a Ell, algun dia plourien peixos i dels arbres creixerien pans que es multiplicarien abans de caure a terra. ─No siguis impacient, Rabadà; segons un profeta de confiança anem més enllà d’aquella duna on es veu una p

Conxita Espinet De Debó? La casa es trobava al capdamunt del poble, en un carrer només edificat d’una banda, ja que per l’altra el paisatge es desbordava en camps i muntanyes. Mirant-la des de fora, em va semblar ben lletja: dues plantes i golfes amb un gran pati al davant que feia que la casa quedés enretirada respecte a les seves veïnes. El camió de la mudança va arribar darrere nostre des de Barcelona. Al meu pare l’havien destinat a aquell poble de l’Alt Aragó per tal de