Microrelat III
Actualitzat: Sep 13
Carme Espinet
La invenció de la impremta
─Senyor Gutenberg, quin invent ens du avui?
El senyor Johannes G. treu del seu sarró una pesada bossa de roba
amb tot de peces de plom on, en cadascuna d’elles, figurava una
lletra de l’abecedari.
─Aquestes peces hom les uneix, s’entinten i, per mitjà d’una premsa
semblant a les de premsar el vi, es posen a sobre un paper i... voilà,
aquí tenim la primera bíblia editada tipogràficament !
─Ah! ─continuà el senyor G.─, també es podran imprimir gravats; el
sistema serà el mateix: en comptes d’aquestes petites peces, es
dibuixarà sobre una planxa de zenc amb un punxó, s’entintarà i amb
una premsa s’imprimirà a sobre d’un paper.
En aquell temps a l’Alemanya de mitjans del segle quinze, poca
gent sabia llegir; el que els hi agradava era la música i la cervesa.
─I per a què ens serveix saber escriure i llegir ? –preguntà el que es
creia més espavilat.
El senyor G. respongué amb fingida commiseració:
─Perquè el dia de demà, potser al segle vint o fins i tot, encara
més al futur, la gent pugui llegir i escriure i alguns lletraferits es
dediquin a fer relats a tallers d’escriptura.
Comentaris